FOTOS
CRÍTICA ANDREU GOMILA 2SET 2024 EL TEMPS DE LES ARTS
CRÍTICA ANNA GINESTÀ 5SET 2024 NOVA VEU. RECOMANA

CAT 
Calidoscòpica és una invitació de la ballarina, performer i coreògrafa Sònia Gómez a Encarni Espallargas, un espectacle performatiu, musical i dansístic que escenifica la trobada de dues dones.

La peça gira entorn a les vivències de les dues performers tenint en compte la salut, la creativitat i el benestar. L’escena construeix un relat amb eixos entrellaçats que conviden a jugar i imaginar com seria la vida des d’un punt de vista distorsionat per una esquizofrènia paralitzant o productiva. Indagar en la productivitat, en el tipus de filtre que cal fer servir per esdevenir visible. Donar a conèixer de primera mà la potencialitat que pot arribar a tenir  l’estigmatitzada bogeria o trastorn mental.

Sònia i Encarni van coïncidir en un projecte liderat pels Cabo San Roque en el context de l’Altre Festival Internacional d’Arts Escèniques i Salut Mental durant la primavera del 2021. Això va donar peu a una trobada setmanal iniciada al març del 2022 i on de manera natural i cuidadosa les dues dones van iniciar un procès reinvidicatiu, personal i irònic. 

MEMORITZAR LA PEÇA

Entre l’any 2004 i el 2011 Encarni Espallargas va ser diagnosticada com una persona esquizofrènica amb traces de transtorn bipolar. Aquestes afectacions han anat minvant la capacitat de recordar i per tant de repetir o reaccionar davant algunes situacions de la vida, especialment en aquells moments en que cal ser precisa i on un cert grau d’exigència està en joc. Per aquest motiu l’espectacle parteix d’un sistema que acompanya aquestes circumstàncies tot conectant la relació entre les dues intèrprets, una teràpia inventada amb les eines que ofereix la creativitat i la representació.

DANSA

Una part important del treball interpretatiu està conformat per danses i moviments particulars, propis de les dues intèrprets. Encarni es mou amb molt de compte a causa d’una limitació visual que determina els seus moviments, els fa molt curosos i elegants, lògics i bonics. Per altra banda Sònia troba en el ballar un espai de joia, d’experiència,  d’amor, de recerca, de romanticisme i de calma. Ofereixen aquestes qualitats de moviment d’una manera tranquil.la, pot ser una mica innocent, pura, senzilla, desacomplexada, feliç, política i visibilitzadora.

MÚSICA

Una altra part important de la recerca d’aquest projecte és la relació d’Encarni amb la música i la composició, un total de 20 cançons, inventades al cap dels anys sense nocions musicals, titulades:  “Con el corazón en las manos”. Encarni i Sònia les canten i ballen.

PERFORMATIVITAT

La part performativa i creativa està en elles mateixes, la seva energia interpretant la peça, els motius per ser-hi, per formar part del joc de la vida i l’existència. La peça té una potencialitat en sí mateixa ja que proporciona el marc per a reflexionar amb certa distància sobre l’existència, la pròpia i la aliena.

<<Pel que fa a la peça el que més em va commoure va ser la delicadesa i la forma de relacionar-vos, una manera de tractar l’altre: elegant, cuidadosa i també artística. Costa veure experiències artístiques amb malalts que no ens facin sentir «compassió i pena». Això a mi em va fer entendre com la creació artística pot acompanyar i enriquir la vida de les persones, no només dels malalts mentals sinó la dels espectadors que viuen amb vosaltres el viatge>> Per Margarida Troguet i Taull, Gener’24

CAST
Calidoscópica es una invitación de la bailarina, performer y coreógrafa Sonia Gómez a Encarni Espallargas, un espectáculo performativo, musical y dancístico que escenifica el encuentro de dos mujeres.

La pieza gira en torno a las vivencias de las dos performers teniendo en cuenta la salud mental, la creatividad y el bienestar. En escena se construye un relato con ejes entrelazados que invitan a imaginar cómo sería la vida con una esquizofrenia productiva.
Calidoscópica indaga en el tipo de filtro para convertirse en visible y dar a conocer de primera mano la potencialidad que puede llegar a tener la estigmatizada locura o trastorno mental.

Sonia y Encarni coincidieron en un proyecto liderado por los Cabo San Roque en el contexto del l’Altre Festival Internacional de Artes Escénicas y Salud Mental durante la primavera de 2021. Esto dio pie a un encuentro semanal iniciado en marzo de 2022 y donde de forma natural y cuidadosa las dos mujeres iniciaron un proceso personal, irónico y reivindicativo.

MEMORIZAR LA PIEZA
Entre 2004 y 2011 Encarni Espallargas fue diagnosticada como una persona esquizofrénica con trazas de un posible trastorno bipolar. Estas afectaciones han ido mermando la capacidad de recordar y por tanto de repetir o reaccionar ante algunas situaciones de la vida, especialmente en aquellos momentos en los que hay que ser precisa y donde un cierto grado de exigencia está en juego.
Por este motivo, el espectáculo parte de un sistema que acompaña a estas circunstancias conectando la relación entre las dos intérpretes, una terapia inventada a partir de las herramientas que ofrece la creatividad y la representación.

LA DANZA
Una parte importante del trabajo interpretativo está conformado por danzas y movimientos particulares, propios de ambas intérpretes. Encarni se mueve con mucho cuidado debido a una limitación visual que determina sus movimientos, los hace muy cuidadosos y elegantes, lógicos y bonitos. Por otra parte, Sonia encuentra en el bailar un espacio de alegría, de experiencia, de amor, de investigación, de romanticismo y de calma. Ofrecen estas cualidades de forma tranquila e inocente, pura, sencilla, desacomplejada, feliz; una danza politizada y visibilizadora.

LA MÚSICA
Otra parte importante de la investigación de este proyecto es la relación de Encarni con la música y la composición musical, un total de 20 canciones inventadas a lo largo de los años sin tener nociones musicales, tituladas: “Con el corazón en las manos ”; Encarni y Sonia las cantan y bailan.

LA PERFORMANCE
La parte performativa y creativa está implícita en la energía de las intérpretes, los motivos para estar en escena, para formar parte del juego de la vida y la existencia. La pieza tiene una potencialidad en sí misma puesto que proporciona el marco para reflexionar con cierta distancia sobre la existencia, la propia y la ajena.

TEASER